LA MATA, ESCENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

La guerra de Successió a Mura

Els boscos de Mura van ser escenari de diversos fets relacionats amb la guerra de Successió. En part va ser així ja que pel seu terme hi passaven dos camins que en aquella època eren molt im-portants: el camí ral de Barcelona a Manresa pel Coll de Daví i el camí ral de Berga, que se sepa-ren a la Barata –un hostal molt important lla-vors—. El camí ral de Coll de Daví és el que passa pels Hostalets de Coll de Daví, Sant Jau-me de Vallhonesta (també hostal) i travessa el Llobregat al Pont de Vilomara. El camí ral de Berga passa pel coll d’Estenalles, i pràcticament segueix l’actual carretera de Talamanca. Aquests camins eren les autopistes de l’època, no hi havia altres camins ni carreteres. I cal tenir present que en terreny de muntanya no hi podi-en passar carros, eren camins de bast: el trans-port es feia a lloms de rucs i muls principalment.

Encara es conserven alguns trams de ca-mins rals antics. Han quedat salvats ja que han estat abandonats en fer carreteres noves per re-correguts alternatius. Cal destacar el bon estat de conservació del camí ral de Berga, entre el sot de les Toixoneres i el revolt del Capellà (per sota de la carretera de coll d’Estenalles, aproxi-madament entre els quilòmetres 12,5 i 13). Aquest tram conserva trossos d’empedrat, els talussos de pedra seca i fins i tot força pilons o guarda-rodes (compte! aquest nom és modern: per aquests camins no hi van passar mai carros, el transport era a bast). És de destacar una pe-dra-piló que fa més de 0,5 m d’alçada, tot un rècord. Aquest camí es degué abandonar des-prés de les importants obres fetes entre els anys 1913 i 1918, sinó abans.

El camí ral de Coll de Daví va ser un dels dos camins que es van fer servir per anar de Barcelona a Manresa fins que es va construir la línia de tren el 1859. Llavors es va abandonar ràpidament pel transport de mercaderies, només es va mantenir uns anys més pel transport de bestiar.

Com ja s’ha esmentat més amunt, en aquests camins hi ha havia hostals per satisfer les necessitats de persones i bèsties de càrrega. A l'entorn del parc hi ha documentats, a part dels ja anomenats, els següents hostals: Can Torrella (a Matadepera) i l’hostal de l’Arengada (al terme de Mura, prop de Cantacorbs). Aquests hostals originàriament eren concessions reials, estaven disposats a unes certes distàncies: uns que no-més abeuraven les bèsties, altres que oferien sojorn als traginers i tot. Eren les àrees de des-cans d’aquella època. La Barata en fou un dels principals. Vegeu què va escriure Francisco de Zamora (Diario de los viajes hechos en Catalu-ña) el 1785:

“No debemos callar aquí que con motivo de mi permanencia en esta casa, del natural aparejo con que me han tratado y de la hombría de bien y amables prendas de sus dueños, hemos hecho amistad con ellos... ...Está situada sobre el cami-no real de Barcelona a Manresa. El edificio es muy capaz y acomodado...”

El coronel Antoni Desvalls (marquès del Poal), tornant a la guerra de Successió, va pas-sar més d’una vegada per aquests camins rals que travessen el terme de Mura. Des del gener del 1714 Desvalls era el responsable d'organit-zar l'exèrcit català de l'interior per tal de donar suport a la Barcelona assetjada.

A finals d’abril de 1714 el coronel Desvalls estava a la Mata reorganitzant l’exèrcit gràcies als diners que li arribaven de Barcelona. És molt probable que des de la Mata el 4 de maig iniciés l’intent d’alliberar Manresa que havia caigut en mans borbòniques el juliol de 1713. Aquest atac va fracassar i el dia 7 de maig tornava a ser a la Mata. Per arribar a Manresa tenia dues opcions fàcils. La primera era anar a trobar el camí ral de Coll de Daví darrera Castellsapera, però potser anar pel camí més important hagués estat mas-sa esperat. L’altra opció era anar cap a la Coma d’en Vila i prendre el camí ral de Mura i continuar pel raló de Rocafort, i d’aquí cap al Pont de Vilo-mara i Manresa, aquesta opció potser tenia un xic més de factor sorpresa.

Després marxà dels nostres entorns durant uns dies i hi tornà a final de juny. És sorprenent pensar en la mobilitat de les tropes per tal de com eren els camins en aquella època. Entre el 7 de maig i el 27 de juny passà per: Esparregue-ra (9 de maig), Sant Llorenç Savall (13 i 14 de maig), Olesa de Montserrat (18, 19 i 20 de maig), Sitges (26 de maig), Talamanca (28 de maig), Solsona (6 de juny), Barcelona (participà a Corts el 13 de juny, hi entrà furtivament òbvia-ment sense els soldats) i Berga (19 de juny).

El 27 de juny de 1714 van passar els fets més destacats de la guerra de successió a Mura. Desvalls tornava a ser a la Mata i va ser atacat pel general Diego González i el brigadier Vallejo entre la Mata i la Barata. D’acord amb la crònica cal suposar que els borbònics pujaven cap a la Mata seguint el camí ral de Berga i van ser sor-presos pels austriacistes que els van atacar des de posicions més elevades. Per la descripció del text de més avall i per la naturalesa de la munta-nya, ens inclinem a pensar que aquests fets van succeir al darrer tram abans d’arribar a Estena-lles, a les giragonses de sota els Plans. Els ho-mes de Desvalls es deurien situar sobre els cin-gles de sota la Mata-les Saleres que dominaven el camí. L’extracte recollit més avall dóna idea de com van anar els fets i s’hi destaca que els veïns de Mura van ser decisius en aquesta esca-ramussa per la bona punteria que tenien.

“En mediado junio bloquearon los paisanos otra vez a Manresa (...) el general González (...) marchó a atacar al marqués del Poal que, preve-nido de su designio, entre Mata de Mura y Bara-ta se anticipó a buscarle en paraje ventajoso pa-ra fusileros y paisanos, y el reencuentro fue por-fiado, pero Poal consiguió hacer retirar González hasta el Vallès y Tarrasa, con pérdida de 200 hombres entre ellos 40 caballos. Los paisanos, ayudados de los desfiladeros, con la pericia de su punteria a la primera descarga lograron des-componerle, y queriendo González y Vallejo pe-netrar con su gente en lo fragoso y quebrado de los montes, les ocasionó descalabro. Poal tuvo hasta 38 muertos y heridos.”

Aquest text és de Francesc de Castellví, de l’obra Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725, escrit a la cort de l’arxiduc Carles en l’exili de Viena:

Després de la batalla de Talamanca, que fou els dies 13 i 14 d’agost, Desvalls va perse-guir els borbònics fins a Sant Llorenç Savall. El 15 d’agost va anar a Mura, esment que pot-ser fa referència a la Mata. La Mata, per la seva posició privilegiada, la convertia en un bon indret per defensar-se i desplaçar-se pels camins rals d’aquella època, més que no pas el poble, enclotat com és.

La darrera vegada que un esdeveniment del 1714 se situa al nostre terme és la referència del pas del coronel Desvalls per Mura provinent de Sant Feliu de Codines, de camí a Capellades. Això va succeir el 23-24 d’agost de 1714.

Fonts consultades:

La guerra de Successió al Montserratí, Joan Valls i Ge-nís Frontera.

Zenobita edicions, abril de 2014. www .11setembre1714.org.