dimecres, 20 de gener del 2016




LA MATA, ESCENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

La guerra de Successió a Mura

Els boscos de Mura van ser escenari de diversos fets relacionats amb la guerra de Successió. En part va ser així ja que pel seu terme hi passaven dos camins que en aquella època eren molt im-portants: el camí ral de Barcelona a Manresa pel Coll de Daví i el camí ral de Berga, que se sepa-ren a la Barata –un hostal molt important lla-vors—. El camí ral de Coll de Daví és el que passa pels Hostalets de Coll de Daví, Sant Jau-me de Vallhonesta (també hostal) i travessa el Llobregat al Pont de Vilomara. El camí ral de Berga passa pel coll d’Estenalles, i pràcticament segueix l’actual carretera de Talamanca. Aquests camins eren les autopistes de l’època, no hi havia altres camins ni carreteres. I cal tenir present que en terreny de muntanya no hi podi-en passar carros, eren camins de bast: el trans-port es feia a lloms de rucs i muls principalment.

Encara es conserven alguns trams de ca-mins rals antics. Han quedat salvats ja que han estat abandonats en fer carreteres noves per re-correguts alternatius. Cal destacar el bon estat de conservació del camí ral de Berga, entre el sot de les Toixoneres i el revolt del Capellà (per sota de la carretera de coll d’Estenalles, aproxi-madament entre els quilòmetres 12,5 i 13). Aquest tram conserva trossos d’empedrat, els talussos de pedra seca i fins i tot força pilons o guarda-rodes (compte! aquest nom és modern: per aquests camins no hi van passar mai carros, el transport era a bast). És de destacar una pe-dra-piló que fa més de 0,5 m d’alçada, tot un rècord. Aquest camí es degué abandonar des-prés de les importants obres fetes entre els anys 1913 i 1918, sinó abans.
El camí ral de Coll de Daví va ser un dels dos camins que es van fer servir per anar de Barcelona a Manresa fins que es va construir la línia de tren el 1859. Llavors es va abandonar ràpidament pel transport de mercaderies, només es va mantenir uns anys més pel transport de bestiar.

Com ja s’ha esmentat més amunt, en aquests camins hi ha havia hostals per satisfer les necessitats de persones i bèsties de càrrega. A l'entorn del parc hi ha documentats, a part dels ja anomenats, els següents hostals: Can Torrella (a Matadepera) i l’hostal de l’Arengada (al terme de Mura, prop de Cantacorbs). Aquests hostals originàriament eren concessions reials, estaven disposats a unes certes distàncies: uns que no-més abeuraven les bèsties, altres que oferien sojorn als traginers i tot. Eren les àrees de des-cans d’aquella època. La Barata en fou un dels principals. Vegeu què va escriure Francisco de Zamora (Diario de los viajes hechos en Catalu-ña) el 1785:

“No debemos callar aquí que con motivo de mi permanencia en esta casa, del natural aparejo con que me han tratado y de la hombría de bien y amables prendas de sus dueños, hemos hecho amistad con ellos... ...Está situada sobre el cami-no real de Barcelona a Manresa. El edificio es muy capaz y acomodado...”

El coronel Antoni Desvalls (marquès del Poal), tornant a la guerra de Successió, va pas-sar més d’una vegada per aquests camins rals que travessen el terme de Mura. Des del gener del 1714 Desvalls era el responsable d'organit-zar l'exèrcit català de l'interior per tal de donar suport a la Barcelona assetjada.
A finals d’abril de 1714 el coronel Desvalls estava a la Mata reorganitzant l’exèrcit gràcies als diners que li arribaven de Barcelona. És molt probable que des de la Mata el 4 de maig iniciés l’intent d’alliberar Manresa que havia caigut en mans borbòniques el juliol de 1713. Aquest atac va fracassar i el dia 7 de maig tornava a ser a la Mata. Per arribar a Manresa tenia dues opcions fàcils. La primera era anar a trobar el camí ral de Coll de Daví darrera Castellsapera, però potser anar pel camí més important hagués estat mas-sa esperat. L’altra opció era anar cap a la Coma d’en Vila i prendre el camí ral de Mura i continuar pel raló de Rocafort, i d’aquí cap al Pont de Vilo-mara i Manresa, aquesta opció potser tenia un xic més de factor sorpresa.

Després marxà dels nostres entorns durant uns dies i hi tornà a final de juny. És sorprenent pensar en la mobilitat de les tropes per tal de com eren els camins en aquella època. Entre el 7 de maig i el 27 de juny passà per: Esparregue-ra (9 de maig), Sant Llorenç Savall (13 i 14 de maig), Olesa de Montserrat (18, 19 i 20 de maig), Sitges (26 de maig), Talamanca (28 de maig), Solsona (6 de juny), Barcelona (participà a Corts el 13 de juny, hi entrà furtivament òbvia-ment sense els soldats) i Berga (19 de juny).
El 27 de juny de 1714 van passar els fets més destacats de la guerra de successió a Mura. Desvalls tornava a ser a la Mata i va ser atacat pel general Diego González i el brigadier Vallejo entre la Mata i la Barata. D’acord amb la crònica cal suposar que els borbònics pujaven cap a la Mata seguint el camí ral de Berga i van ser sor-presos pels austriacistes que els van atacar des de posicions més elevades. Per la descripció del text de més avall i per la naturalesa de la munta-nya, ens inclinem a pensar que aquests fets van succeir al darrer tram abans d’arribar a Estena-lles, a les giragonses de sota els Plans. Els ho-mes de Desvalls es deurien situar sobre els cin-gles de sota la Mata-les Saleres que dominaven el camí. L’extracte recollit més avall dóna idea de com van anar els fets i s’hi destaca que els veïns de Mura van ser decisius en aquesta esca-ramussa per la bona punteria que tenien.

“En mediado junio bloquearon los paisanos otra vez a Manresa (...) el general González (...) marchó a atacar al marqués del Poal que, preve-nido de su designio, entre Mata de Mura y Bara-ta se anticipó a buscarle en paraje ventajoso pa-ra fusileros y paisanos, y el reencuentro fue por-fiado, pero Poal consiguió hacer retirar González hasta el Vallès y Tarrasa, con pérdida de 200 hombres entre ellos 40 caballos. Los paisanos, ayudados de los desfiladeros, con la pericia de su punteria a la primera descarga lograron des-componerle, y queriendo González y Vallejo pe-netrar con su gente en lo fragoso y quebrado de los montes, les ocasionó descalabro. Poal tuvo hasta 38 muertos y heridos.”

Aquest text és de Francesc de Castellví, de l’obra Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725, escrit a la cort de l’arxiduc Carles en l’exili de Viena:
Després de la batalla de Talamanca, que fou els dies 13 i 14 d’agost, Desvalls va perse-guir els borbònics fins a Sant Llorenç Savall. El 15 d’agost va anar a Mura, esment que pot-ser fa referència a la Mata. La Mata, per la seva posició privilegiada, la convertia en un bon indret per defensar-se i desplaçar-se pels camins rals d’aquella època, més que no pas el poble, enclotat com és.
La darrera vegada que un esdeveniment del 1714 se situa al nostre terme és la referència del pas del coronel Desvalls per Mura provinent de Sant Feliu de Codines, de camí a Capellades. Això va succeir el 23-24 d’agost de 1714.
Fonts consultades:
La guerra de Successió al Montserratí, Joan Valls i Ge-nís Frontera.
Zenobita edicions, abril de 2014. www .11setembre1714.org.

divendres, 8 de gener del 2016




CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT CELONI
SECCIÓ DE SENDERS: Ruta dels SENDERS del 1714
(Temporades 2016-2017)
El projecte de la Ruta dels Senders del 1714 és una proposta impulsada per la Federació d’
Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC),
amb el suport de la Generalitat de Catalunya per commemorar el Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió a Catalunya

L’objectiu és posar en valor l’excursionisme i el coneixement del país i això és justament el que cerquem a la secció de Senders.

La ruta és un recorregut pels escenaris més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714). Es tracta dels llocs emblemàtics amb un excepcional interès patrimonial i paisatgístic i que a més a més ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. L’objectiu de la ruta és relligar en un itinerari aquests escenaris emblemàtics, utilitzant la xarxa oficial de senders homologats.



Dels deu escenaris estratègics definits per la FEEC passarem per sis d’ells dins la nostra proposta que engloba els dos propers anys. Aquests sis punts són:



         Castell de la Vila de Talamanca, on va es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona

         Casa Museu Rafael Casanova (Moià), on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714.

         Ermita de Sant Sebastià (Vic), on va tenir lloc el famós pacte dels vigatans, el 17 de maig de 1705.

         La Torre Solsona, forma part del conjunt del fortificat del Castell de Ciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira. Per aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

         El Castell de Cardona, va ser el darrer fortí austracista a capitular durant la guerra de Successió.

         La Torre de la Manresana (Prats de Rei), va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711


Basant-nos en la ruta original dels Senders del 1714, impulsada i creada per la FEEC, hem creat la nostra pròpia ruta, lleugerament modificada, per adaptar-la millor a la nostra manera de fer, a la nostra logística, escollint aquells itineraris, llocs, indrets i paisatges que hem considerat més atractius des del punt de vista excursionista i muntanyenc, i evitant, en tot el possible, les zones més urbanes. Com a resultat, hem dissenyat dos traçats ben diferenciats que solquen Catalunya de sud a nord, que sortiran de punts diferents però que es trobaran en el punt final; dos traçats que farem en les dues properes temporades (2016 i  2017)

La primera temporada (2016) recorre la part més oriental del recorregut, entre les poblacions de Matadepera i Gósol. Trepitjarem les comarques del Vallès Occidental, el Bages, Osona, el Ripollès i el Berguedà. Us encoratgem a tots a seguir amb nosaltres aquest primer traçat per la història de Catalunya, que hem estructurat en 11 etapes, amb un recorregut total aproximat de 250 quilòmetres i uns desnivells de 9.000 metres de pujada i 8.000 de baixada, aproximadament.

 La segona temporada (2017) també estarà dividida en 11 etapes i solcarà la banda més occidental de l’itinerari, i segurament la part més desconeguda, entre les poblacions de Jorba i Gósol. Com veieu, Gósol és el punt de referència on es trobaran els dos itineraris al final de cada recorregut. En aquesta segona temporada, travessarem les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà.



CALENDARI TEMPORADA I (2016)

DATA
ETAPA
DESCRIPCIÓ
KMS.
DESNIVELLS
10/01/2016
  1ª Etapa
Matadepera  – Mura (llarga)  
Matadepera – Coll d’Estenalles (curta)                     
20,87 km
12,19 km
+ 941 m/- 847 m
+ 679 m/- 236 m
07/02/2016
  2ª Etapa
Mura – Monistrol de Calders (llarga)
Mura – Talamanca (curta)
17,830 km
10,100 km


+ 606 m/- 689 m
+ 223 m/ -223 m

06/03/2016
  3ª Etapa
Monistrol de Calders – L’Estany
25,310 km
+ 721 m/- 297 m
10/04/2016
  4ª Etapa
L’Estany – Vic (Sant Joan del Galí)
22,680 km
+ 634 m/- 986 m
01/05/2016
  5ª Etapa
Vic (Parc Miquel Albó) – Manlleu
25,250 km
+ 489 m/- 525 m
05/06/2016
  6ª Etapa
Manlleu – Sant Quirze de Besora
24,240 km
+ 418 m/- 291 m
25/09/2016
  7ª Etapa
Sant Quirze de Besora – Campdevànol
25,370 km
+ 817 m/- 682 m
09/10/2016
  8ª Etapa
Campdevànol – Fonts del Llobregat
24,790 km
+ 1.209 m/- 733 m
06/11/2016
  9ª Etapa
Fonts del Llobregat – Bagà
23,730 km
+ 1.250 m/- 1.653m
04/12/2016
10ª Etapa
Bagà – Gósol   
23,980 km
+ 1.207 m/- 563 m
17/07/2016
11ª Etapa Etapa especial  
Gósol – Gósol (Volta al Pedraforca -
Pedraforca 360 º )
17,020 km
+ 658 m/- 658 m















Nota: per cada etapa intentarem fer un opció llarga, una curta i una sortida cultural o turística. Trobareu aquí descrites les curtes de només les dues primeres sortides. Les següents sortides curtes, així com les propostes culturals, s’aniran publicant als consecutius números de la revista del Centre Excursionista de Sant Celoni.



Amb motiu de la presentació de la Ruta, la FEEC ha realitzat una samarreta commemorativa. La Federació ha dissenyat aquesta samarreta per donar a conèixer el projecte Senders del 1714 i commemorar el Tricentenari.


L’equip de Senders volem que la fidelitat al nostre projecte tingui un reconeixement. Així doncs, tots aquells que facin com a mínim cinc sortides d’una temporada seran premiats amb una samarreta gratuïta. 

 




















Paral·lelament, per aquells que vulguin adquirir la samarreta abans o en qualsevol moment, poden fer-nos una comanda que gestionarem a través de la FEEC un cop al mes, amb un preu molt assequible.
Els que hagin completat totes les etapes de la temporada (deu etapes) tindran un premi especial                                           
                                     














Us hi esperem a tots !!!
Izmet i Mónica